307 anys després, la nova “desfeta” és ja imminent

Así es el plan de ‘los hombres de negro’ para intervenir las cuentas de la Generalitat. Valencia Plaza.

Varios miembros del Consell dimitirán si el Gobierno interviene la Comunitat. Las Provincias.

Intervenidos. El País.

ERC lleva el “España nos roba” a la Comunidad Valenciana: denuncia un expolio fiscal de 6.000 millones. El Confidencial Autonómico

Els esdeveniments comencen a succeir-se a una velocitat de vertigen al govern valencià, motivada per la situació límit a la qual ens ha dut l’infrafinançament. El govern espanyol, el mateix que ens ha obligat a patir un endeutament extrem fruit de robar els nostres recursos (deixem-nos ja de eufemismes), ens exigeix un control del dèficit que només és possible reduint despeses o augmentant ingressos. I sobre açò últim ja ha deixat ben clar que no té la més mínima intenció de moure un sol dit per resoldre esta situació injusta amb els valencians. Podrà tindre les seues raons, que curiosament mai explica, però una vegada més comencem a pensar que, tot i que una majoria de valencians es consideren espanyols, des del govern central no ens consideren com a tals.

Allò que està en joc ara mateix no és només la intervenció econòmica, sinó una humiliació en tota regla molt semblant a la que patirem fa 307 anys. Els actors són semblants, la intencionalitat que s’endevina de fons és innegable (massacrar tot allò amb essència valenciana per substituir-ho per l’equivalent castellà, que en molts casos és objectivament pitjor), la mateixa figura d’un rei amb ànsies d’unitat, l’amenaça de crear nous impostos i dobles imposicions creant injustícies entre regions (els valencians hauríem de conéixer més la nostra història), els moviments contrastables contra la cultura valenciana (llengua, educació, mitjans, persecucions, multes, penes de presó), etc.

Allò que està en joc ja no només és la valenciania. Són massa elements que llegits en conjunt evidencien la por de qui vol impedir, a qualsevol preu, que l’escenari amb el qual es troba Catalunya puga repetir-se. I l’única forma que se li acudeix és amb imposicions, força, sancions, injustícies i manipulacions. En lloc de millorar la situació dels valencians perquè ens puguem sentir còmodes formant part del país, reaccionen amb uns actes que, si els valencians fórem un poc menys mesinfots, tindrien unes conseqüències més que previsibles. Malauradament som com som, tota una delícia per als polítics: mai alcem la veu; mai qüestionem el que ens cau; mai protestem contundentment; i traguem amb el que ens facen.

No és difícil imaginar que ens intentaran vendre este colp d’estat als valencians com una cosa inevitable, com a la millor opció, i intentaran vendre’ns avantatges que només ments demencials podrien presentar com a tals.

Des d’este projecte (l’Or dels valencians), hem intentat fer divulgació del tracte extremadament injust, colonial, insultant, al que l’estat espanyol ens ha condemnat. Hem fet presentacions, escrit articles en premsa, difós dades, publicat en xarxes socials, o cridat a l’acció. En este moment, sembla que el miratge d’un autogovern amb què aspirar a un país modern i prosper amb el que recuperar les antigues institucions i ferramentes que alçaven enveges en territoris veïns, comença a allunyar-se ràpidament. Si això passa, dubte molt que el poble valencià tinga l’empenta d’exigir allò a que té dret, ja que no ho ha fet quan li pertocava. El risc a patir altres tres-cents anys de mantenir-nos allunyats del nivell europeu creix ràpidament fins a convertir-se en immens. Costa ser optimista amb una amenaça tan negra.

Si els valencians no defensem el que ens pertany, ningú no ho farà. Del govern espanyol, hauríem d’haver aprés fa molt de temps a no esperar absolutament res. Si ens han premiat amb alguna cosa (com l’AVE), el premi realment era per a ells (la platja de Madrid). Els fets, les xifres, els actes inexplicables així ho evidencien. Però sempre ha pogut més eixe mesinfotisme congènit i eixa maniobra de la distracció que és l’anti-catalanisme, i això suposa una condemna per al nostre futur, per als nostres fills. El temps s’acaba, i a un futur ja prou fosc, hem d’afegir ara esta nova amenaça.

Fem un esforç pedagògic i expliquem-ho a qui tenim prop. Ens ho juguem tot. I una majoria ni ho sospita.

Publicat a General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*





Per exposar...

Si pertanys a una associació o col·lectiu i estas interessat en exposar L'Or dels valencians, pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant l'adreça de correu electrònic infoordelsvalencians.com
Fixa't en el calendari inferior per veure quines dates estan lliures...